Bote aconsegueix el cel i ERC trepitja la crua realitat

El PSC aconsegueix el cel

Una de les incògnites durant la campanya, després de descartar majories alternatives amb un consistori tan fragmentat, era qui aconseguiria més vots per poder esdevenir alcalde. La victòria del PSC era esperada però no amb aquesta força i aconseguint 13 regidories, 21.518 vots i quedant-se a un regidor de la majoria absoluta. Els resultats per la formació de Bote són històrics i no es repetien des de feia 20 anys quan Manel Mas va aconseguir la majoria absoluta al consistori. Els socialistes s'han imposat a tots els barris de la ciutat, excepte al Centre i a l'Eixample on han quedat en segona posició. Durant l’últim tram del mandat i després de la ruptura amb CIU del govern, el PSC ha governat a l’Ajuntament amb només 6 regidors i aprovant pressupostos a esquerra i dreta de l'Ajuntament. Juan Carlos Jerez, primer secretari del PSC de Mataró, apuntava ahir a Mataró Audiovisual que es plantegen governar en solitari i parlar amb tothom. Segurament En Comú Podem Mataró donaria estabilitat amb els 2 regidors que sumats als del PSC superen la majoria absoluta necessària. Un dels inconvenients ha estat que com la mateixa formació no esperava aquests bons resultats, molts regidors escollits no pensaven a ser elegits regidors i per això no anaven en posicions de sortida. Veurem quina serà la tasca que desenvoluparan com a màxims responsables dels grans temes de ciutat.

ERC trepitja la crua realitat

La formació d’ERC tenia clar que guanyaria les eleccions i que Francesc Teixió seria el nou alcalde de la ciutat. Durant la campanya demanaven un cara a cara amb el PSC, perquè les sensacions dels republicans eren que el vot útil independentista a la ciutat els afavoriria. D’atrapar al cel, ERC ha trepitjat la crua realitat mataronina que distava bastant de les hipòtesis republicanes. Potser un dels errors de la formació ha estat pensar que robant els vots de l’antiga CIU en tindria prou per ser la llista més votada. La clau hauria estat penetrar als barris més enllà del Centre i l’Eixample, ja que és allà on el PSC té major força. La sensació dels republicans és agredolça després de fer una campanya històrica, haver doblat vots i regidors, imposant-se com a força independentista però no sent la llista més votada. Els resultats per barris ja apunten un augment de vots en tots els barris, en especial al Palau/Escorxador, Peramàs, Rocafonda i Vista Alegre que no només ha robat vots a Junts x Mataró sinó que també ho han fet a En Comú Podem i la CUP. Els 4 anys a l’oposició se’ls hi faran llargs però els servirà per reformular estratègies i convèncer a electors no independentistes de les generacions més grans. “El PSC s’ha quedat tots els vots del bloc del 155”, va afirmar el candidat d’ERC després de conèixer el resultat de les eleccions. Declaracions com aquestes no sembla que siguin la millor manera de seduir un elector que tot i no ser independentista se situa a l’esquerra de l’espectre ideològic.

La dreta i l’extrema dreta no té cabuda a Mataró

Ciutadans ha perdut votants i s’ha quedat amb 2 regidors, un menys que el 2015. La renovada candidatura encapçalada per Cristina Sancho no ha convençut a una ciutat que el 21-D va votar massivament a la candidatura d’Inés Arrimadas. La proximitat dels alcaldes i la bona sintonia que genera Bote ha fet que molts votant fidels a les autonòmiques a Ciutadans, hagin apostat pel socialista massivament. El candidat popular coneix la realitat mataronina amb profunditat perquè porta a l’Ajuntament molts anys però l’aparició de VOX li ha fet perdre votants i ha quedat per darrere de la formació de Mònica Lora que tampoc ha entrat a l’Ajuntament. La diferència entre VOX i PP ha estat de 200 vots. Mataró és una ciutat socialista però sempre el PP havia tingut representació, també Plataforma x Catalunya quan el 2011 va aconseguir 3 regidors. Desapareix el PP i es frustra l’aspiració de Lora de liderar VOX al Maresme després de no aconseguir cap regidor a la comarca – es presentaven a Mataró, Premià de Mar i Pineda-. Haurà de buscar feina més enllà de la vida política i dels sous públics als quals s’ha acostumat, ja que quan va aparèixer a l’Ajuntament tenia 23 anys i des de llavors no s’ha mogut de lloc.

La CUP perd la seva fortalesa: el municipalisme

Carme Polvillo, número u de la formació, no ha sabut capitalitzar el vot de l’independentisme enfadat i d’esquerres. Els motius de la pèrdua de vots i de la no representació al consistori són varis i notoris. Posar l’eix nacional per sobre de l’eix social o pensar que amb els dos peus a les institucions ja està tot fet són alguns dels motius per aquest procés de desafecció. També és cert que a molts l’ambició de poder tenir un alcalde independentista els ha fet concentrar el vot en ERC, encara que no coincidís el 100% amb el seu programa. En un context global, la CUP ha perdut regidors a quasi tot el territori, i fins i tot s’ha quedat sense representació a la ciutat de Barcelona.

L’esquerra del canvi barallada

La formació d’En Comú Podem no ha tret bons resultats i tot ser la tercera força política empata pràcticament la tercera posició amb Junts x Mataró i Ciutadans. Després d’un històric procés de confluència entre el cercle de Podemos i els comuns (ICV també) s’aconseguia una candidatura de l’esquerra del canvi a Mataró. Aspiraven a revalidar resultats amb 3 regidors i només han pogut amb les dues cares visibles de la formació, la Sarai Martinez (líder del cercle de Podemos) i en Sergi Morales (del sector d’ICV i els comuns). S’han acomodat a les institucions i sovint han ignorat a les organitzacions socials i això la gent ho ha penalitzat. Ahir quan van sortir a valorar el resultat a penes van realitzar autocrítica perquè potser amb dues cadires i fent de bisagra del PSC ja es conformaven. VOLEMataró ha après la lliçó: la gent vota a marques i sinó ets conegut la gent no et vota. Fer una escissió del que havia estat Podem no ha estat una bona idea i només han aconseguit 517 vots. Vistos els resultats a escala nacional, l’esquerra que va sorgir del 15-M necessita reorganitzar-se i reformular-se, deixant de banda personalismes, egocentrismes i un excés de protagonisme. A aquestes eleccions hi concorrien 10 candidatures i moltes d’elles compartien programa o objectius però el partidisme, la supèrbia, l’orgull i l’ambició de poder sempre s’imposa. Així els hi ha anat.

Vot dual independentista

Una de les possibilitats que es plantejava ja abans de les eleccions era que en l’àmbit municipalista els electors independentistes triessin per ERC i que a les eleccions europees ho fessin per Carles Puigdemont. Això s’ha complert i ERC ha guanyat a les municipals i JuntsxCatalunya ha estat la força més votada entre les formacions independentistes a les europees a Mataró. Puigdemont ha aconseguit 13.559 vots a Mataró però la formació de Junts x Mataró encapçalada per Alfons Canela s’ha quedat lluny d’aquesta xifra amb 3.631 vots i tan sols 2 regidories. Aquests 10.000 vots de diferència d’on venen? Doncs una part dels electors d’ERC, dels 2.623 votants de la CUP alguns també haurien decidit votar per Puigdemont, i a aquests últims amb tota probabilitat caldria sumar el miler de votants de Primàries Mataró que dins l’espectre ideològic s’acosten més a la candidatura de Junts. En conclusió i tal com apuntava Lola García en la seva crònica de La Vanguardia: “El independentismo se decanta por ERC cuando se trata de administrar el día a día y opta por Puigdemont cuando quiere expresar su irritación.”

Clau nacional

Per resumir els resultats de l’independentisme en les últimes eleccions a Mataró tres xifres:

• A les eleccions municipals del 2015 (53,82%) el vot independentista va assolir 17.865 vots enfront dels 27.100 vots no independentistes.

• A les eleccions del 21-D (82,58%) l’independentisme assolia 30.114 enfront dels 41.023 vots de partits no independentistes.

• A les últimes eleccions generals del 28-A (77,48%) l’independentisme a Mataró va assolir 23.061 dels vots enfront dels 41.693 de partits no independentistes.

A aquestes últimes eleccions l’independentisme ha crescut en vots però no en regidors. 22.723 han estat els vots que ha aconseguit l’independentisme enfront dels 33.568 vots. La participació ha estat del 63,56%, i per tant no és comparable amb qualsevol altra cita electoral, però són xifres i cal tenir-les en compte.

Mataró, ciutat d’esquerres

Les eleccions del 26 de maig apunten un final de cicle polític o l’inici d’un altre moment polític. Un dels ajuntaments més fragmentats de Catalunya deixa de ser-ho i només cinc formacions polítiques jugaran en el tauler polític mataroní. La resta tenen 4 anys per pensar, reflexionar i decidir si tornar a concórrer o deixar-ho estar. Els resultats també extreuen una conclusió clara: Mataró és una ciutat d’esquerres, dels 27 regidors 23 són regidors que se situen a l’esquerra de l’espectre ideològic. Aquesta voluntat hauria de recaure en la política municipal del nou govern que haurà d’analitzar i posar solució a les desigualtats socials que existeixen a Mataró.