Dani Vilaró: “La societat veneçolana és una societat absolutament polaritzada”

Imatge cedida per Dani Vinaró

Dani Vilaró (1972) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i actualment és la veu visible d’Amnistia Internacional a Catalunya. La feina d’Amnistia Internacional en les societats contemporànies actuals és essencial, ja que treballen per i únicament la defensa dels drets humans, no depenen de les ingerències polítiques i per això parlen des d’una imparcialitat que no és sinònim d’indiferència. Després de viure uns mesos intensos mediàticament sobre el conflicte veneçolà amb la proclamació com a president de Guaidó, ara tot sembla més calmat. La veritat però és que la situació humanitària a Veneçuela no ha millorat i els qui pateixen greument el dia a dia son les veneçolanes i els veneçolans que han de lluitar per tenir una vida digne en un país que respecti els drets dels seus ciutadans.

Al maig Venezuela va anunciar la seva sortida de la Organització dels Estats Americans i per tant de la Comissió Interamericana de Drets Humans que ja no pot actuar i pronunciar-se al respecte. Com es controla la violació de drets humans que estan patint el ciutadans veneçolans?

Doncs la veritat és que ara és força difícil. El fet que Veneçuela abandoni mecanismes de drets humans o de supervisió internacional sempre és preocupant. Hi ha entitats i ONG que estem treballant dins de Veneçuela, Amnistia Internacional hi té oficina i secció i allà hi treballem. El que realment preocupa no és tant el control sinó més aviat la rendició de comptes. El fet que Veneçuela abandoni mecanismes de drets humans internacionals dificulta que aquests mecanismes puguin activar-se en detectar-se greus abusos de drets humans. I això és preocupant.

A través del vostre informe vaig llegir que Caritas Venezuela afirmava que el 27,6% dels infants estudiats estava en risc de desnutrició i que el 15,7% patia aquesta desnutrició. Com es pot combatre la desnutrició infantil i la manca de medicaments si el mateix govern veneçolà nega aquestes situacions i aquestes dades?

Aquest és un dels principals problemes en què ens trobem les ONG de drets humans. El govern veneçolà no facilita dades oficials sobre aquests problemes. El govern veneçolà no proporciona aquestes dades públicament. Això dificulta molt poder conèixer l’abast real de la crisi. Sabem que hi ha una crisi de drets humans però realment les xifres que es donen han de ser valoracions o d’entitats que treballen directament al carrer o amb els usuaris, com és el cas de Caritas. Però realment el que hauria de passar és que el govern veneçolà proporciones les dades oficials que ens permetin conèixer l’abast del problema. Un cop conegut l’abast del problema, podríem començar a posar-li solució.

També s’han produït diversos casos de vulneració de la llibertat d’expressió amb la clausura de diversos mitjans de comunicació. Pot ser que molt gent sigui fidel a Maduro perquè l’única via de comunicació que tenen està posicionat clarament en una part?

El tema de la llibertat d’expressió ens preocupa des de fa força temps. És cert que s’han tancat alguns mitjans de comunicació, però és cert també que estan operant diversos mitjans de comunicació que tenen una línia editorial contraria al govern de Maduro. No podem parlar d’una apagada informativa total, però realment preocupa que s’estigui intentant configurar un estat de opinió a l’hora de limitar el que puguin informar els periodistes als mitjans de comunicació. Els atacs a periodistes son freqüents, (els periodistes) son un sector de la població que realment pateix. Fins i tot tenim alguns casos de periodistes que han estat empresonats. I això sí que son atacs a la llibertat d’expressió. La intenció és molt clara: es vol tapar boques, denuncies i es vol crear un estat d’opinió favorable als interessos del govern de Maduro.

S’ha parlat de casos de tortura, detencions arbitraries, persecució a la dissidència política, desaparicions i tot un seguit de vulneració dels drets humans. Per actuar amb aquesta impunitat necessites la complicitat del sistema judicial. Quin paper ha jugat en tot aquest conflicte el sistema judicial?

Sí que és veritat que el sistema judicial és el que acaba provocant condemnes o ingressos a presó. Però també hi ha hagut alguns jutges que s’han oposat a l’arbitrarietat i que justament han estat repressaliats. Abans parlàvem dels periodistes, doncs també dins de la judicatura trobem alguns jutges que no han vist clar les operacions que s’estaven fent per tal de detenir persones i tancar-les a la presó directament o permetre la impunitat en casos de tortura i maltractament, i aquests mateixos jutges també han estat respresaliats. Jo no distingiria tant en sectors professionals, sinó en gent que compra el que estableix l’Estat veneçolà i accepta formar part de la roda o altres persones que s’oposen i ho critiquen, i llavors poden ser víctimes de la repressió.

Entenem però que aquests jutges crítics son l’excepció i no la regla.

Sí, totalment. Son minoria i estem parlant d’alguns casos però tot l’aparell de l’Estat està enfocat a la repressió. Nosaltres ho hem documentat a un dels nostres informes i això no funciona només amb policia, sinó que hi ha d’haver darrera tot un sistema judicial que avali condemnes i decreti ingressos a la presó.

Està la comunitat internacional legitimada per resoldre aquest conflicte després d’haver realitzat accions com reconèixer Guaidó com a president legítim?

Amnistia Internacional es desmarca una mica del tema, ja que la nostra missió és la defensa dels drets humans. Nosaltres no prenem partit sobre la legitimitat o la legalitat d’unes eleccions. Qualsevol afer de naturalesa política o electoral, nosaltres no hi entrem. Com a organització de drets humans no reconeixem ni deixem de reconèixer autoritats. Ni reconeixem la presidència de Guaidó per davant de Maduro, però en canvi sí que exigim a totes les autoritats que compleixin les obligacions de respectar i protegir els drets humans. Que siguem imparcials no vol dir que siguem neutrals. Nosaltres estem al costat de les víctimes de violacions de drets humans, i el que sí que pensem és que la dimensió internacional pot ser una solució de sortida al conflicte veneçolà. Nosaltres pensem que una Comissió d’Investigació en el marc de l’ONU, la setmana passada justament coneixíem una noticia positiva que el Consell de Drets Humans està intentant engegar algun tipus d’acció sobre Veneçuela, podria jugar un paper fonamental per aconseguir sobretot amb veritat que les víctimes de violació de drets humans obtinguin justícia i reparació. També contribuiria la rendició de comptes. És a dir, si hi ha responsables d’abusos greus de violació de drets humans, aquests han de ser portats davant de la justícia. També la obertura d’aquesta Comissió a l’ONU podria tenir un efecte dissuasori i així evitar que hi hagi altres violacions de drets humans. Nosaltres creiem que la via ONU és una via a explorar, més que no entrar en la discussió de qui és el president legítim.

Sembla que per condemnar l’actitud i l’estratègia política de Maduro hagis de ser fidel a Guaidó. Existeix una tercera via o estan les posicions tan polaritzades que no hi ha cap possibilitat alternativa?

Amnistia Internacional no prenem cap posició però sí que és evident que la societat veneçolana és una societat absolutament polaritzada. I això explica una part important del conflicte actual que viu el país. Hi han posicions a favor d’uns i a favor dels altres i la principal víctima és la població civil, tant pel que fa la repressió com pel desastre econòmic. Això sí que és un fet incontestable. En aquests moments la situació interna a Venezuela és de debacle econòmica, és un país que està expulsant a refugiats a països veïns, és un país amb una inflació altíssima, amb una crisi humanitària de manca d’aliments i material mèdic. La polarització el que acaba provocant és que la població pateixi. I això és el que importa a Amnistia Internacional: garantir drets i intentar reduir al màxim les vulneracions de drets humans que s’està cometen.

Entre tot aquest conflicte ha aparegut el fantasma dels EEUU amenaçant amb una intervenció militar. Arribat a un punt veu possible aquesta intervenció?

A nosaltres ens preocupa en quins termes es produeixen les intervencions militars. A priori, no estem ni a favor ni en contra d’una intervenció militar dins d’un país. De fet, en alguns casos com a Líbia Amnistia Internacional no s’hi va oposar perquè creia que hi havia una situació molt greu. Calia protegir la població civil i després es va saber que l’OTAN va matar civils i cometre crims de guerra. En un procés d’intervenció militar sembla complicat que no es produeixin abusos. El que cal veure és en quins termes es produiria aquesta intervenció militar, sobretot a l’hora de protegir la població civil que és el que a nosaltres únicament ens interessa. Nosaltres pensem que ara per ara no hauria de ser una solució que estigues sobre la taula. Pensem molt més en la via de l’ONU, ara que el Consell de Drets Humans ha obert una via interessant amb aquesta possible Comissió d’Investigació. S’ha de mediar, s’ha de dialogar i trobar una solució, ja que amb els anys es va agreujant la situació dels drets humans a Veneçuela.

Hi ha hagut un increment notable del nombre de persones sol·licitants d’asil a països com Espanya o Estat Units entre altres. Quines ajudes se’ls hi estan oferint a aquestes persones?

Això és un dels punts que nosaltres critiquem. Tenim aquesta situació que es calcula que ja son més de 3 milions de persones que han sortit de Veneçuela, això suposa el 10% de la societat. És un país que està expulsant a la seva població i els països veïns com Brasil, Colòmbia, Equador i Perú són països que alguns han negat fins i tot alguns dels drets de les persones. Nosaltres pensem que les persones que fugen de Veneçuela haurien de ser tractades com a refugiades i haurien de poder accedir a l’Estatut de persones refugiades i en conseqüència accedir a la protecció internacional. Les persones que fugen de Veneçuela haurien de poder accedir a processos de sol·licitud d’asil. El que està passant és que aquests països veïns estan posant moltes traves i alguns impedeixen físicament l’entrada de persones que fugen de la crisi de drets humans. Alguns fins i tot, han promogut devolucions de persones, cosa que està prohibida.

Nosaltres pensem que els països veïns, però també els europeus com Catalunya que és un país receptor de molts veneçolans i a la ciutat de Barcelona ja és el principal col·lectiu de persones que estan demanant asil. Tots els Estats del món han de ser coherents amb les seves paraules i garantir la protecció de les persones que fugen de Veneçuela que és una manera de reconèixer la gravetat del que està passant allà i de reiterar el compromís amb les persones que pateixen la vulneració d’aquests drets. Les persones veneçolanes necessiten protecció internacional, necessiten poder sol·licitar la condició de refugiats o mecanismes alternatius que garanteixin poder estar en un país sense problemes i de tenir accés a serveis de salut, educació i treball que garanteixen drets.

En aquesta era de la desinformació i les notícies falses. Com han actuat els diferents mitjans de comunicació espanyols i europeus per explicar el que estava succeint allà? Ho dic perquè sovint s’ha narrat el conflicte sense trepitjar-lo.

Tot el fenomen de la informació global és un fenomen que li preocupa a Amnistia Internacional perquè a l’hora d’intentar informar-se sobre el que passa a un país o la vulneració de drets humans és complicat fer-ho només a través dels mitjans de comunicació i cada cop més pel fenomen de les noticies falses o directament de la propaganda. El que intenta sobretot Amnistia Internacional és contrastar molt les fonts. És a dir, a part de les nostres investigacions que podem fer sobre el terreny a través dels nostres investigadors que contrasten molt les fonts. No donar certesa a tot allò que rebem, intentar entendre també d’on surten les noticies i qui les està produint. Nosaltres que som una ONG que ens agrada dir que som rigorosos i que ens agrada treballar amb material verificable i contrastable. El que fem sobretot és no passar-nos de frenada i si alguna cosa no la tenim clara, no la diem. Això de vegades fa que molta gent ens critiqui i digui que ens quedem curts en determinades denúncies però nosaltres només denunciarem allò que puguem documentar i allò que realment puguem contrastar en els nostres informes. Tot allò que no pugui ser contrastat no entrarà. Aquest és un punt de vista que hauríem d’adoptar la ciutadania en general a l’hora d’informar-se perquè a vegades poden tenir interessos i pot ser informació falsa, i hem d’intentar obrir el màxim al focus per tenir moltes més fonts d’informació que permetin conèixer una mica més la veritat.

*Podeu escoltar el porgrama sobre Veneçuela del Cruïlla d'Europa de Mataró Audiovisual en aquest link amb alguna part d'aquesta entrevista:

http://mataroaudiovisual.alacarta.cat/cruilla-europa/capitol/cruilla_deuropa__08102019