Xesco Gomar: L'economia serà verda o no serà"

El responsable de Medi Ambient de la DIBA i de l'Ajuntament de Mataró considera que el compromís ecologista ha d'anar més enllà de la retòrica i apostar-hi en el pressupost municipal

Xesco Gomar és regidor de Transició Energètica, Sostenibilitat, Espai públic i Serveis a l'Ajuntament de Mataró i portaveu del PSC al consistori; també és el responsable de l'àrea de Medi Ambient a la Diputació de Barcelona i primer secretari del PSC al Maresme. Tots aquests càrrecs els sustenta sota una mirada serena i tranquil·la sobre l'actualitat política. L'emergència climàtica i quina solució ofereixen els representants públics ocupa bona part de la conversa que es desenvolupa a la Casa Capell, un espai amagat entre els arbres al Parc Central de Mataró. Una metàfora de la nul·la atenció que han rebut tots els temes relacionats amb el medi ambient i la necessitat de crear un món més sostenible. Està decidit que cal apostar per aquesta qüestió, però deixant la retòrica, i mostrant-ho en els pressupostos, que ja en el recent Pla de Mandat es deixen veure algunes línies. Com a primer secretari d'una de les agrupacions més importants del PSC també respon sobre la immersió lingüística, la nacionalitat catalana o els pactes d'investidura.

Els resultats a les últimes eleccions municipals els van anar molt bé, doblant resultats i regidors. Creu que existeix l'efecte Bote?

Absolutament. La història d'en David (Bote) és una història valenta políticament parlant, ja que ell fa una passa al davant el 2015 quan ningú s'ho esperava. Ell és una persona preparada i formada, és doctor en física. Veníem de les joventuts socialistes i vam fer una passa al davant el 2012 després que el 2011 perdéssim les eleccions. Durant aquests anys que ha estat alcalde ha demostrat la bona gestió d'aquesta administració, ha hagut d'introduir canvis importants, ha hagut d'afrontar problemes del passat i tot això s'ha configurat amb una llista molt representativa del conjunt de la ciutat de diferents àmbits professionals que després aconsegueix un resultat històric. Evidentment si això ha estat possible, és perquè ell ha estat al capdavant d'aquest projecte. Nosaltres contestem que hi ha un efecte Bote perquè els números així ho diuen, Pedro Sánchez a les primeres eleccions generals després de ser president aconsegueix 17.000 vots i en David Bote n'aconsegueix 22.000.

Molts dels regidors electes no s'esperaven ser-ho, i es va criticar l'extensió del govern, incloent-hi per exemple una regidoria de Verd Urbà. Hi va haver una extensió del govern innecessària? Com han anat desenvolupant les seves tasques aquests dirigents?

Per a l'oposició sempre sobren regidors independentment del color que tinguin, perquè com més regidors tens pots dividir millor les àrees i políticament sempre hi ha una persona al capdavant d'un espai més petit. Això vol dir que l'acció del govern està coordinada i que l'acció política a la ciutat és més eficient. El més important és veure els costos polítics, i aquests no són superiors al mandat passat. Hem hagut de dividir millor les competències, i hi ha menys costos perquè han desaparegut 4 formacions polítiques. Sobre la regidoria de Verd Urbà, l'oposició diu que aquesta regidoria no té sentit i és la mateixa oposició la que ens proposa resolucions per formar part de les Viles florides. És a dir, si per a vosaltres aquesta regidora no és important perquè ens porten al ple accions concretes per tirar endavant aquesta regidoria. Siguem congruents, i és normal que en el joc polític els interessi criticar segons quines coses. Però la crítica sempre ha de comportar coherència.

En canvi, tot i estar a un regidor de la majoria absoluta, van preferir formar una coalició amb l'espai del comuns a Mataró. Per què ho van fer? Quina valoració en feu d'aquest pacte després del mig any de govern?

Això ho vam fer per diversos motius. Faltava un regidor per la majoria absoluta però és aquesta majoria la que ens garanteix que durant el mandat puguem tirar endavant tot el que nosaltres portàvem al programa electoral. Quan pactes amb un altre partit s'enriqueix el teu projecte polític. Per altra banda, els comuns la legislatura passada van ser el partit bisagra que va aconseguir que no hi hagués una moció de censura. Que ells no volguessin una moció de censura, que ells tinguin un programa electoral molt similar al nostre, que nosaltres necessitéssim un vot per tenir aquesta majoria i enriquir en definitiva les polítiques d'esquerra són els 4 arguments que a nosaltres ens va fer decidir per aquest govern. I després també hem de mirar endavant, perquè quan obtens un resultat tan bo és probable que les pròximes no ho siguin, i establir una aliança amb un partit d'esquerra no independentista com els comuns fa que tot el que nosaltres possiblement, esperem que no, perdem a les pròximes eleccions ho puguin capitalitzar ells. Els comuns són un partit que t'obliguen a no anar cap a espais polítics que a vegades tens temptacions a anar. El PSOE, en general, és un partit d'esquerres però que malauradament massa vegades tendim a ser un partit de centre. Els comuns tenen un paper molt ideològic en aquest govern que és no descentrar-nos de l'esquerra. De moment la relació és estupenda, la seva aportació és notable però encara és aviat per a fer una valoració, tot i que el dia d'avui és positiva.

Vox a les últimes eleccions generals a Mataró va penetrar en quasi tots els barris de la ciutat amb una mitjana del 10% del vot. Sobretot en barris obrers de la ciutat. Quin discurs pretén forjar el PSC per a combatre l'extrema dreta?

Per desgràcia nosaltres tenim molta experiència amb la lluita contra l'extrema dreta. En concret en aquesta ciutat recordar que el 2007 en els municipis on l'extrema dreta s'introdueix amb molta força després de Vic és a Mataró. Plataforma x Catalunya aconsegueix 3 regidors, que són els que a nosaltres ens fan perdre l'alcaldia. A l'extrema dreta se la combat de dues maneres: evidentment primer amb el discurs que és posar en evidencia totes les seves propostes, fa unes setmanes hi va haver una sentència condemnatòria per la campanya del 2011. En segon lloc, hem d'aplicar i gestionar fórmules des de l'administració que aconsegueixen combatre les desigualtats en aquests barris. Per desgràcia en aquests barris tenim a gent que ho està passant molt malament i acostumen a votar opcions reaccionàries, que van en contra de qualsevol principi democràtic. Aquest Pla de Mandat el que busca és això: aconseguir una Mataró més igual en el seu conjunt, que tot Mataró sigui Mataró com deia en Joan Antoni Baron. Però que tot Mataró sigui Mataró ho serà si els pressupostos així ho dictaminen. El millor discurs que una administració fa és el seu pressupost. Per exemple, si les àrees destinades al canvi climàtic continuen amb un finançament del 2% del total del pressupost, el teu discurs dissona absolutament amb la teva acció política.

"Els comuns tenen un paper molt ideològic en aquest govern que és no descentrar-nos de l'esquerra"

Una de les qüestions polèmiques d'aquestes últimes setmanes ha estat el trasllat de la Fundació TIC Social a Barcelona. El Departament de Salut recau en mans d'ERC. Per què ha passat això?

ERC ha perdut l'esperit de la descentralització. I per què perd aquest esperit? Perquè està governant amb un partit centralitzador. Al final ERC a Catalunya perd la seva capacitat per visualitzar Catalunya com un tot. També he de dir que ERC a Mataró ha intentat treballar perquè això no passes. No és cert que sigui una qüestió econòmica. A la conselleria se li van oferir més de 13 ubicacions possibles sense cost perquè el TIC Salut estigués ubicat i van decidir que no. És la decisió d'un govern que per desgràcia a nosaltres només en queda respectar-la. Dic per desgràcia perquè tant l'alcalde com la regidora han intentat que això no passes. ERC cau en incongruències, una cosa són el discurs i les altres són les accions. I el que ho determina són les accions.

"Off the record el Pla de Mandat pot comptar amb un suport polític superior al que tenim, però això és política."

El Pla de Mandat és "ambiciós" i pretén tirar endavant reformes que la ciutat necessita però també està molt detallat i hi ha poc marge per no complir el que s'ha acordat. Tenen por a trobar-se el 2023 amb projectes a mig camí o promeses que no s'hagin pogut complir?

Quan l'administració es marca un camí, el més important és que les coses es facin. Després potser en aquest mandat, espero que no, tenim una gran incidència i ens fa desviar els nostres pressupostos cap a una altra banda. En definitiva, és important tenir un full de ruta que compartim amb els nostres socis de govern i que també sigui compartit amb la ciutadania, ja que en definitiva aquest Pla de Mandat no és més que les propostes de dos programes electorals de dos partits que configuren més del 50% del total del consistori. A més, off the record representants de l'oposició em comentaven que podien estar d'acord amb moltíssimes coses del Pla de Mandat. Quan una formació política t'està dient que no anem tan mal encaminats, és perquè potser no anem desencaminats. Off the record el Pla de Mandat pot comptar amb un suport polític superior al que tenim, però això és política.

Els joves han decidit organitzar-se i sortir al carrer per a demanar un canvi de mentalitat i consciència en matèria mediambiental. Quina resposta els hi heu donat des de les institucions? Des del primer moment ens estem veient amb ells d'una manera sistemàtica. A mi m'agradaria que ells continuessin sent reaccionaris, exigents i demanant coses que són impossibles de fer. A mi m'agradaria que es mantingués aquesta relació. De la mateixa manera que els socis de govern ens tiren cap a l'esquerra, ells ens han de forçar. És aquesta pressió la que fa que posem recursos sobre la taula, perquè si no tindrem un 15-M ecològic. Si nosaltres som un partit d'esquerres i a totes les nostres ponències tenen introduïts elements ecològics, posem palès als pressupostos. Estic encantat amb aquesta organització. És veritat que ells tenen una organització molt anodina, ja que no tenen cap visible ni s'han conformat com a entitat i crec que això els hi pot minvar a l'hora de fer més força. El respecte a com s'organitzen és absolut i nosaltres seguirem posant el nostre equipament a la seva disposició, continuarem i donarem respostes a les seves preguntes i exigències.

Una mica en el Pla de Mandat ja s'apunta algunes qüestions com El Pla de Mobilitat, el projecte de l'Anella Verda o la implantació d'una economia circular. Què es pot fer des de l'Ajuntament de Mataró a la pràctica per combatre l'emergència climàtica?

Faltaria una proposta que seria la nostra aposta decidida per la transició energètica. Nosaltres ara estem instal·lant plaques fotovoltaiques als equipaments municipals. Al conjunt de la província de Barcelona hi ha 3 projectes innovadors en matèria de transició energètica i un d'ells és el nostre. És un projecte referent i en aquest sentit hi ha coses que estem fent bé. L'Anella Verda no deixa de ser un projecte relacionat amb la transició energètica perquè vol que la gent deixi els vehicles de carburants fòssils per desplaçar-se amb uns altres sistemes. Nosaltres havíem de donar uns carrils determinats perquè la gent es pugui transportar de manera segura amb la bicicleta. El parc d'economia circular és un projecte fantàstic però que encara s'ha de vendre millor. Estem parlant de molts projectes que tenen a veure amb com nosaltres com administració aconseguim tots els objectius que se'ns està demanant, alguns d'ells que surten de la COP25. Si estem bolcats en tot això és perquè ens ho creiem i perquè hi ha una pressió social. Moviments reivindicatius que tenen raó de ser no se'ls pot tornar a girar l'esquena, se'ls ha d'abraçar i posar l'administració a la seva disposició.

La classe dirigent política ha decidit actuar massa tard. Es podrien haver fet la feina abans? Absolutament. Els polítics hem despertat tard en aquest tema. Per desgràcia, la societat acostuma a despertar tard sobre els problemes. Els polítics surten de la societat i evidentment quan gestiones una administració les pressions que reps són les que et fan moure cap a un cantó o cap a un altre. En aquest tema hem estat mirant sempre cap a un altre costat. Jo recordo quan negociàvem el govern que un company m'insistia que havíem d'apostar per aquesta regidoria. De seguida ho vaig veure, i és que això ha sigut la ventafocs tota la vida i ara, per sort, comença a ser una àrea transcendental en la gestió pública. Necessita ser una àrea provocadora i provocativa, que quan veu un pressupost com l'inicial posem el crit al cel. Per això em vaig animar a demanar el que ara estic fent. No són àrees que necessitin grans tècnics perquè ja els tenen. Són uns cossos tècnic molts brillants però sense recursos ni lideratge. I això el que necessitava era criteri, lideratge, implicació i compromís polític.

La situació del clima i el medi ambient té molt a veure amb el sistema econòmic que ha dirigit la nostra societat i la vida al llarg dels anys. Podem revertir realment la situació amb l'actual sistema econòmic capitalista?

(Sospira) Aquesta és bona. La resposta ideològica hauria de ser que no. Però si volem que sigui viable la resposta ha de ser que sí. L'altre dia parlava en un Congrés amb uns inversors que buscaven inversions concretes a Catalunya. Els 4 em deien que volien parlar amb mi perquè sabien que o posaven les inversions en tot el relacionat amb la transició energètica i l'acció climàtica o les nostres empreses petaran. Aquesta reflexió l'estan fent empresaris petits però també l'estan fent grans companyies. Una de les competències que tinc també és via pública i la gestió del contracte de la brossa. Totes les empreses fan alarde que estan en aquesta línia, i ara que estem preparant la nova licitació els dic els tècnics que posin clàusules de licitació relacionades amb això. En definitiva, és aplicar l'ecologisme d'una forma transversal a la forma de gestionar. La millor manera perquè això passi són els ODS i l'Agenda 2030. Això vol dir que des del punt més insignificant de la nostra administració tinguem uns codis de conducta quant a la gestió. Si ho fem en aquest sentit, jo crec que podrem avançar. Tornant a la pregunta, jo recordo una frase d'en Pere Navarro que deia que Espanya seria federal o no seria. L'economia serà verda o no serà. Per què? Doncs perquè el consumidor està en aquesta línia i les grans empreses intueixen que o fan aquest gir o no seran grans empreses.

La Diputació de Barcelona és una d'aquelles institucions que als ciutadans els queda lluny i que no acaben d'entendre què hi fa o què es gestiona. En matèria mediambiental què es pot fer des de la Diputació de Barcelona?

Jo he demanat que la majoria dels nostres recursos estiguin destinats a la transició ecològica. Els espais municipals que són propietat de tots els ciutadans millorin en dues coses: en què ho facin en energia verda i perquè baixin els cost del consum. Nosaltres també fem control de l'aire, de soroll, de l'estat de l'aigua en municipis que no s'ho poden permetre. L'àrea que s'encarrega del medi ambient a la Diputació és l'àrea que porta més anys treballant en el conjunt d'Espanya i mai hi ha hagut inversió. Hi ha àrees que tu pots anar a sol·licitar directament pressupost, però en aquest cas s'ha d'establir les taules de concertació per les quals demanes uns diners determinats per unes accions. A la nostra àrea havíem de passar per aquestes taules, a partir del 2021 tindrem una línia d'inversió directa per la qual cosa un Ajuntament no s'haurà de decidir per construir una escola o per instal·lar plaques fotovoltaiques, sinó que vindran directament. L'altra pota interessant és la formació i com treballem per tal de conscienciar i donar formació en matèria mediambiental. Si no ensenyem com tenim el món, és molt difícil mentalitzar-nos que cal arreglar-lo. Per exemple, els Fridays for Future volien fer accions de conscienciació amb els nens. Jo els vaig dir que els deixessin tranquils i que anessin per gent que no té aquesta sensibilitat, que és la meva generació i són els que hem d'atacar. Els més joves, per sort, estan cada dia amb això.

"Compartir projectes en un espai comú, per defecte, no és un fracàs. Però hem de ser encara més agosarats i posar-nos fites molt més importants"

Va assistir a la COP25 el passat 9 de desembre. Sembla que el resultat final ha estat bastant decebedor. Quina valoració en fa del resultat després d'assistir-hi en representació de la Diputació? Aquestes jornades serveixen d'alguna cosa?

Certament s'esperaven propostes més contundents pel que fa al canvi climàtic. Una era augmentar la reducció d'emissions del 40 al 55%. És una mesura potent però sí que és veritat que s'esperaven conclusions més amplies. La meva assistència anava relacionada per explicar des de la Diputació quines són les nostres accions per tal de lluitar contra el canvi climàtic. Si l'opinió publicada i pública diu que els resultats són decebedores és perquè ho són. Ara han de sortir tots els documents que s'han generat des de la COP. I és quan analitzem, treballem i estudiem tot el que ja s'ha decidit quan puguem valorar-ho. Tinc el defecte de no reafirmar el que la gent diu, prefereixo estudiar-ho, analitzar-ho i treballar-ho amb un cos tècnic molt preparat. Compartir projectes en un espai comú, per defecte, no és un fracàs. Però hem de ser encara més agosarats i posar-nos fites molt més importants. També és veritat que fins països com la Xina o els EEUU no s'involucrin... Potser la COP és un fracàs abans de començar perquè els que més contaminen no estan allà. Tenim dues opcions: o els que estem decidits que ho hem de fer ho fem, o si no que cadascú es faci el seu. L'aire però no entén de fronteres. Ara estem preparant la cimera pel canvi climàtic amb la Generalitat de Catalunya i li deia al conseller "no barregem coses, no sé si vostès seran independents però el que sí que tinc clar és que la seva frontera no arribarà tant alta com perquè l'aire no circuli". Siguem tots suficientment intel·ligents per treballar d'una manera conjunta tot el que té a veure amb els elements de contaminació de l'aire.

Fa unes setmanes l'executiva general del PSC presentava una proposta per reformular el model educatiu català, flexibilitzant la immersió lingüística. Quina ha estat la posició del PSC de Mataró/ Maresme sobre aquest tema en aquest Congrés celebrat?

A favor. El problema d'aquest país quan parlem de llengües és que ens pensem que només parlem del català. Això és un problema. I aquí tenim dues llengües oficials: el català i el castellà. I en determinats indrets el castellà està en perill, no de desaparició, sinó del coneixement de la llengua. Jo vull que la meva filla parli perfectament català, anglès i castellà. I efectivament incloem l'anglès, perquè volem que estigui des de l'escola bressol fins a la universitat. Jo li he de pagar una acadèmia a la meva filla, ja que el sistema no m'ho garanteix i vull que tingui les mateixes oportunitats que la filla d'una persona amb recursos. Aquell que no es pugui assegurar una acadèmia, ho ha de tenir assegurat a l'escola. O ho fem així o seguirem endarrerits amb quant a nivell de formació i resultats acadèmics. Tot el país ha d'estar en uns nivells de coneixement lingüístics molt millor dels que tenim avui. Espanya és dels pitjors països que es parla anglès. Quan parlem de política lingüística nosaltres intentem alçar la mirada i dir que de la mateixa manera que hi ha llocs on el català necessita continuar sent protegit, també hi ha llocs on el castellà necessita aquesta protecció. Però en tots aquests dos llocs el que sí que necessita protecció és l'anglès. El moment polític que vivim absurd ens obliga a fer aquesta lluita absurda entre el català i el castellà.

Un dels altres punts polèmics ha estat la denominació de Catalunya com a nació que algunes agrupacions han criticat, ja que la consideraven "una creació del nacionalisme". La solució al conflicte català passa pel reconeixement de la nacionalitat catalana i la reforma d'un Estatut?

Els dos documents democràtics que guien el nostre funcionament com són la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia diuen que Catalunya és una nació i és absurd que això sigui un debat. És com plantejar-se que el dret a l'habitatge és o no és un dret. Això està aprovat des del 1978. Molts diuen que són constitucionalistes i que Catalunya no és una nació, doncs que pensin el que vulguin. Però que vostè ho digui a què sigui una realitat és molt diferent. Catalunya és una nació, m'agradi a mi o no m'agradi. La realitat sempre supera la ficció i cadascú pot tenir la seva opinió. Hauríem de centrar el debat en tant que nació dintre d'un Estat quines són les meves competències i quan em transfereix vostè del que jo pago. Catalunya viu un moment on fem debats molt estèrils i absurds. Com deia el Pere Navarro Espanya serà federal, o no serà. L'Estat autonòmic amb el qual nosaltres ens regim és el més semblant a un estat federal.

"El problema d'aquest país quan parlem de llengües és que ens pensem que només parlem del català."

Les relacions entre el PSC i el PSOE sempre han estat una mica controvertides per les diferents visions dels barons socialistes. El PSC segueix defensant el pacte amb Unidas Podemos i l'abstenció d'ERC. Veu possible alguna altra alternativa que no depengui de l'independentisme català?

No. Pedro Sánchez serà president en aquest mandat si ERC decideix abstenir-se. També és veritat que el taulell polític abans es movia cada 4 anys i ara es mou cada mes. A hores d'ara jo només veig una sortida que és l'abstenció d'ERC. És curiós com un partit nacionalista tingui a les seves mans la decisió del que passi en un Estat del qual vol marxar. És una cosa molt fantàstica i molt espanyol. Jo vaig començar a pactar l'endemà de les eleccions amb el PDeCAT i em deien de tot, i quan va començar la negociació a la Diputació de Barcelona em van demanar un cop de mà. Un bon polític alça la mirada i demana un pacte antinatura contra el que per ell és beneficiós. El pacte que té mèrit és el que vam fer el 2015 amb el PDeCAT, dos partits ideològicament als antípodes que ens vam poder posar d'acord. Un pacte amb els comuns a Mataró fins i tot la meva filla ho podria fer. La sort que tenim amb ERC és que tenim una agenda social absolutament igual i aquí és per on els estem agafant.

Molts el van situar com el cap estratègic i mentor de tota la campanya electoral i de l'estratègia seguida per l'alcalde. Es veu encapçalant la llista d'aquí a uns anys o essent diputat al Parlament de Catalunya?

No. M'agradaria tornar a casa meva, dedicar-li temps a la meva filla i deixar pas a una altra gent. Per sort o per desgràcia hi ha decisions en el PSC que tu ja no pots prendre. El que sí que sé, ara que fa 20 anys que milito en aquest partit, és que el dia que em mori estaré en aquest partit. Com això ho tinc clar, hi ha decisions que no hauré de prendre. A hores d'ara no em veig ni al Parlament ni a l'Ajuntament. Però jo faré el que el partit em demani que faci. Tampoc em veia com a diputat provincial, ja que la meva intenció és que ho fos en David (Bote) i al final aquí estic. El futur que m'espera, i és una sort, no el sé. El càrrec més important que jo tinc és ser militant d'aquest partit.